шаблоны joomla

Malaltia celíaca o intol·lerància al gluten

Què és, quina és la causa, com afecta al malalt, com es detecta?

La celiaquia és una malaltia on el recobriment intern de l’intestí prim (la mucosa intestinal) es veu danyat pel consum de blat, civada, ordi i sègol.

La causa per la qual dits cereals, inofensius per a la major part de la població, és encara una incògnita, malgrat que la majoria dels indicadors apunten a la gliadina (proteïna que es troba dins el gluten del cereals anteriorment esmentats), que actua com a disparador del sistema immunològic, el qual reacciona contra aquest antígen, atrofiant la mucosa intestinal. Aquesta reacció és comparable al refús d’òrgans trasplantats per part de l’organisme, ja que els considera aliens.

Com que el sistema immunològic es manifesta en una part, de forma hereditària, no és estrany que la celiaquia es presenti al llarg de successives generacions. Segons estudis, els parents d’un celíac tenen d’un 5 a un 10% de possibilitats de desenvolupar la malaltia.

El progrés de la celiaquia, requereix un individu predisposat genèticament, i que a més, consumeixi blat, civada, ordi o sègol.

Després de l’exposició al gluten, l’atrofia intestinal es pot manifestar en pocs mesos o bé varis anys, provocant variats efectes, enunciats més endavant.

La mucosa intestinal, no és llisa, presenta un seguit de vellositats que tenen la funció d’incrementar la capacitat d’absorció de l’intestí, i causa de la gliadina consumida per les persones celiaques, es produeix la destrucció d’aquestes vellositats, juntament amb els enzims digestius. El resultat és una mucosa plana, amb una gran reducció de la superfície d’absorció.

Els aliments, passen a través del tracte intestinal sense ser absorbits, el que provoca usualment diarrea. Donat que la diarrea dels malalts celíacs, conté sempre una gran quantitat de greix no absorbit a l’intestí, la matèria fecal és abundant, groguenca, i flota dins l’inodor.

La pèrdua de nutrients en la matèria fecal provoca el descens de pes del celíac, traduïda en la minva del greix corporal i la massa muscular, un abdomen anormalment inflat, cames i braços prims, i uns glutis plans.

La manifestació de la malaltia en els infants no comporta un mal abdominal obvi, encara que es mostren irritables i decaiguts, i amb una tendència a menjar poc, qüestió sorprenent, tenint en compte que es mostren afamats. Els nens celíacs creixen per sota de les seves possibilitats, i de vegades , el seu creixement s’atura completament. Cal remarcar que en molts casos, aquest és l’únic símptoma de celiaquia, a més de no manifestar diarrea. Generalment, els nens celíacs presenten un anàlisi de sang anormal, essencialment una manca de glòbuls vermells, com a resultant de la deficiència de ferro i vitamines, acompanyat d’una descalcificació òssia i un retard general del creixement dels ossos.

En el cas dels adults, cal afegir, l’observació de dermatitis herpetiforme, també anomenada malaltia celíaca de la pell, la qual és una afecció cutània en la que es produeix una erupció semblant a les urticàries intensament pruriginosa.

Indefectiblement, una biòpsia d’intestí és absolutament necessària per a confirmar el diagnòstic, tot tenint en compte que una dieta lliure de gluten observada durant tota la vida, és la solució única per al celíac. La mostra de la mucosa intestinal capturada mitjançant la biòpsia, és analitzada per una identificació o exclusió de lesió present en les vellositats d’un celíac.  De forma prèvia a l’esmentada biòpsia, el pacient s’haurà de sotmetre a uns anàlisis de sang, on es determina el nivell d’anticossos contra la gliadina, presents en els celíacs que consumeixen gluten. És precís emfatitzar que l’anàlisi  d’anticossos en sang, no es pot constituir en una guia absoluta de la presència o absència de la malaltia celíaca, donat que hi ha la possibilitat en alguns pacients, de posseir dits anticossos, i no ser celíacs.

La total eliminació del gluten de la dieta alimentària, per tota la vida, provoca la desaparició dels símptomes de la celiaquia: inicialment desapareix la irritabilitat, i la gana millora considerablement, en unes setmanes augmenta el pes i la diarrea te tendència a decréixer, varis mesos després torna a aparèixer el creixement i la inflor abdominal es veu reduïda. Totes aquestes millores en la salut general, arriben molt abans, que la recuperació i restauració de les vellositats intestinals.

No existeix fins a la data, cap possibilitat de desaparició de la condició celíaca, que pugui permetre novament la introducció del gluten en la dieta alimentària.


Resum adaptat i traduït, dels documents publicats per: Join Ad Hoc Committee on Patient Information of The Patient Care Committees of the Association of Pediatric Gastroenterology and Nutrition Nurses (http://www.naspgn.org/sub.apgnn.asp) and the North American Society for Pediatric Gastroenterology and Nutrition (http://www.naspgn.org/sub/celiac_disease.asp).

Stuart S. Kaufman, MD; Robert A. Cannon, MD; Laura Ernst Beerman, RD; Alan M. Lake, MD; Rosemary J. Young, BSN.; "How the body works". The Coeliac Society of Victoria (Austràlia). ACELA (Asociación de Celíacos de Argentina). The Celiac Disease Support Group (Estats Units). Groupe d’Étude et de Recherche sur la Maladie Cœliaque-Hôpital Européen Georges Pompidou (França). SMAP Celíacs de Catalunya.